què són els moviments de Gurdjieff?

Les Danses són per a la ment. Elles no donen res a l'ànima; l'ànima no necessita res. Una dansa té un cert significat; tot moviment té un cert contingut.

-G. I. Gurdjieff-

 

“Un mou el moviment i oblida el moviment; això no és el moviment en si mateix.” Aquesta antiga dita taoista pot ser una bona introducció per a l'enteniment dels Moviments que són una part essencial dins de l'ensenyament de G. I. Gurdjieff: el quart Camí. La presentació formal dels moviments, la seva acció externa, és el ressò d'un corrent d'energia interna més poderosa. A través de la repetició cíclica d'una sèrie d'actituds, com la reiteració d'una oració, l'atenció s'aguditza, alliberant energies de diferents qualitats i densitats i permetent que es relacionin unes amb les altres d'una nova forma. El moviment extern és iniciat per un impuls interior, no ja des de la ment parcial, sinó d'una vigilància recolzada pel cos, en concordança amb el sentiment i sota la mirada de la ment: una triple atenció.

 

Els Moviments són exercicis espirituals, no gimnàstiques o fisioteràpia, i no pretenen crear estats alterats de consciència (encara que això pot succeir com a resultat d'un treball amb l'atenció). La seva raó de ser ha de ser trobada en el conjunt d'idees que estructuren l'ensenyament de Gurdjieff. Els Moviments han estat creats per a l'experimentació i la pràctica d'un coneixement que, en la seva major part, ha estat transmès oralment. Quan se'ls aparta d'aquesta connexió amb les idees apareix la falsificació i la distorsió i els Moviments perden molt del seu significat.

 

D'acord a les paraules de Mme. de Salzmann, “Quan el moviment és correcte, est produeix un so. Una influència especial que pot ser rebuda per aquells que escolten”. És com una reverberació de vibracions provinents d'un nivell superior de consciència, que pot ser sentit no només per les persones que representen un moviment donat, sinó també per les persones que ho observen. Referent a això, es pot dir que els Moviments són una il·lustració de la pràctica de les tres línies de treball característiques de l'ensenyament de Gurdjieff: treball amb un mateix, treball amb els altres i treball pel treball en si.

 

Quan es comença a estudiar els Moviments, molt ràpidament es fa òbvia la feblesa de la nostra atenció: no té resistència ni defensa contra la interminable seqüència d'associacions i sovint és atrapada en el moment en el qual la seva concentració plena podria ser més necessària. La ment ordinària per si mateixa és inestable, estant orientada cap al futur o tornant al passat i identificant-se la major part del temps amb algun objecte imaginari. Aquesta ment no té centre de gravetat. El seu nivell d'atenció pot iniciar un moviment o mostrar una direcció, però és incapaç de focalitzar-se i participar en la continuïtat d'aquest moviment: “Un mou el moviment i oblida el moviment; això no és el moviment en si.”

 

En relació al cos, encara que de vegades pugui mostrar una intel·ligència real quan se’l confronta amb el món exterior, està majorment sota l'influx dels seus desitjos, apetencies i reaccions. No obstant això, en el camí de la cerca interna, el coneixement del cos com una base fonamental per al Treball és primordial. Al començament de la pràctica dels exercicis preliminars l'esforç de l'atenció per memoritzar les diferents postures sembla ser únicament formal i dependent principalment de l'aptitud física. Però a mesura que els exercicis es tornen progressivament més complexos, la dificultat d'enfrontar la creixent demanda de coordinació de diferents velocitats, diferents tempos i diferents ritmes associats a complicats desplaçaments icanons”, reclama una nova atenció mai experimentada abans.

 

En aquest moment, de la visió del meu esser desconcertat, absent, la pregunta apareix: “Qui sóc jo?” Per descomptat, no hi haurà una resposta immediata però la visió i l'acceptació d'aquesta falta de relació dins de mi mateix evoca nostàlgia, la memòria remota d'una autoritat perduda, un record. Estic obligat a intentar atendre com un esser triple-cerebral (intel·lecte- emoció- cos), en altres paraules, estic obligat a intentar estar present.

 

El que està succeint d'aquesta forma és el despertar d'una intel·ligència més fina, una nova ment, com un pensament que provingués del cor. La cerca d'aquesta presència interna requereix d'un sacrifici, requereix deixar anar totes les temptacions subjectives i totes les fascinacions egoistes:tenir èxit, fer, aconseguir resultats. Aquesta obertura a un nivell de consciència superior és a la qual estem convidats a descobrir en la pràctica dels Moviments de Gurdjieff oDanses Sagrades”.